Cassandra ha estat assassinada. L’assassinat succeeix fora de l’escena, tant de l’antiga tragèdia d’Èsquil (Agamèmnon de l’Orestia) com del relat modern, el monòleg de Cassandra davant de les portes del palau de Micenes, de Christa Wolf, l’obra que ha inspirat Kima Guitart. A l’obra de Kima Guitart són les sedes de sang les que ens relaten tota la història, amb els seus plecs, que són el gest i l’expressió de les robes (Gilles Deleuze), les intensitats i gradacions del vermell en el seu estat de sedes que desborden el recipient com la sang que es vessa sense parar de la copa, sedes caigudes, cadàvers. La construcció de Llobera passa per l’estrofa breu, epigramàtica, i conforma un perfecte diàleg amb les sedes de Kima Guitart. El blanc, la delicadesa, la sang. Format en major part per quartetes i tercets —també hi trobem una tanka—, es val en tot moment de la simplicitat d’allò que s’hi exposa, tant a nivell formal com de llaços semàntics. I això fa que la connexió lectora sigui pràcticament immediata, amb ferida i sotrac inclosos.

Les sedes de sang de Kima Guitart, tremendament subtils, mostren el misteri de com darrere de l’horror pot erigir-se la bellesa, de com la bellesa és producte de l’horror.

Autores: Kima Guitart; Laia Llobera
Pròleg: Victoria Cirlot
Epíleg: Esteve Plantada

Autores: Kima Guitart; Susanna Rafart
Pròleg: Carles Duarte

La relación de Kima Guitart con el tejido de seda, a través de la pintura, o al revés quizá, está en esa frontera entre los géneros en la que estamos especialmente interesados. No en balde formamos parte de una época en la que los límites se difuminan, la Academia tiende a desaparecer y la creación integra puntos de vista de comunidades a las que los patrones tradicionales ya no les valen: las mujeres, entre otras, cuya labor se ha asociado con las labores textiles caseras –ni siquiera con las profesionales, reservadas a los hombres–, o las fabriles de la alienación y la repetición. Trabajos devaluados, en suma.

Autora: Kima Guitart
Pròlegs: Sofía Rodríguez Bernis; Elina Norandi

Kima Guitart, Silvia Japkin i Dolors Puigdemont han seguit itineraris molt diferents en la seva trajectòria, però coincideixen en l’ús de les matèries tèxtils, en l’aprofundiment en el tèxtil com a camp per explorar i fer aflorar les emocions, però també com a empremta cultural de diverses civilitzacions de la humanitat. En aquesta proposta que ajunta els itineraris diversos de tres artistes del tèxtil, versos lliures de propostes individuals potents des d’un punt de vista de gènere, hi ha en comú el tractament d’un fet de memòria, que se submergeix en el que és biogràfic o en el que és cultural.

Autores: Kima Guitart; Silvia Japkin; Dolors Puidgemont
Pròleg: Pilar Parcerisas

L'exposició s'inaugura el 21 de setembre i es podrà veure fins els 29 d’octubre en el Centre de Documentació i Museu Tèxtil (Espai Zero).

Ubicació: Carrer de Salmerón, 25; Terrassa (Barcelona)